L'Ajuntament de Vilassar de Mar se suma als actes per commemorar el Tricentenari del setge de Barcelona, l'11 de setembre de 1714, una data que, tot i recordar una derrota, s'ha convertit en un símbol de la lluita i la voluntat catalana de reivindicar-se com a poble. Aquest és el programa d'actes previstos, que comencen aquest dimecres 7 de maig i que es desenvoluparan al mes de maig i al mes de setembre:
19 h Presentació del llibre Les dones de 1714, de Patricia Gabancho, a càrrec de la seva autora. Biblioteca Municipal Ernest Lluch (C. Santa Eulàlia, 66-80)
"És necessari reivindicar el paper de la dona al llarg de la història, perquè també en formava part. La visió de la història s'ha explicat des del punt de vista de la guerra, de l'economia i ara, finalment, del poble. I no hem d'oblidar que la meitat de la població en l'època del 1714 estava conformada per dones", indica Patrícia Gabancho, autora del llibre. "El 1714 és una època fascinant que ha estat narrada d'una manera molt estereotipada", destaca l'editora de Columna Berta Bruna. On eren les dones? Qui eren aquestes dones, protagonistes anònimes a l'ombra? “Darrere de les vides de Villarroel i de Casanova, darrere del Setge de Barcelona i darrere de la guerra i de les negociacions de pau hi havia les negociacions del comerç d'esclaus, i hi havia el paper de moltes dones, a l'ombra, que van participar en la defensa de Barcelona durant els tretze mesos de setge o que van tenir el seu paper en la història, malauradament, silenciat", afegeix Gabancho, que confessa que se sent interessada especialment per la figura de la reina Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel esposa de l'arxiduc Carles d'Àustria, "una dona que comença a regnar molt jove, amb només disset anys, però que és molt capaç i és una enamorada de Catalunya. En el seu sepulcre va fer gravar l'skyline de Barcelona, perquè es casa en aquesta ciutat, i deixa per escrit en una carta personal que no estimarà mai tant cap altra terra que no sigui Catalunya".
(Font: Núvol, el digital de cultura, www.nuvol.com)
17.30 h Aquell dia de 1714, l'hora del conte, a càrrec de Bernat Soler (Taleia Cultura). Públic familiar a partir de 5 anys. Biblioteca Municipal Ernest Lluch (C. Santa Eulàlia, 66-80).
Sinopsi: L'Eulària, una nena barcelonina, vol ajudar a defensar la muralla durant el setembre de 1714. Això sí, amb l'ajuda inestimable d'en Patufet i el bou. Els personatges ficticis i els personatges reals es barregen en una aventura divertida però tràgica a la vegada, que apropa a tota la família a aquest episodi tan important de la nostra història.
Amb una posada en escena planera i actual, un sol actor interpreta i manipula titelles i objectes en un espectacle de petit format ideal per encetar una reflexió entorn de la història de Catalunya i el moment actual del nostre país.
19 h Conferència 1714: les raons de la resistència, a càrrec de Joaquim Albareda, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra i director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, especialista en la guerra de Successió d'Espanya (1705-1714) i en la història política del segle XVIII. Biblioteca Municipal Ernest Lluch (C. Santa Eulàlia, 66-80). (Fundació Ernest Lluch i Ajuntament de Vilassar de Mar)
L'objectiu de la conferència és explicar la lògica de la resistència catalana, entre juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714, contra els exèrcits borbònics formats per 90.000 soldats. Una resistència que no sempre ha estat ben compresa pels historiadors i pels polítics. Uns, sovint la van explicar en clau romàntica; altres, com un acte irracional, mancat de sentit polític. Per no parlar dels que l'han denigrada, tal com han fet també amb les lleis i institucions catalanes pel seu suposat tarannà feudalitzant, al seu parer feliçment substituïdes per la modernitat absolutista. Per tant, es tracta de contextualitzar la resistència en el seu context històric. Les negociacions d'Utrecht (1713), amb dures concessions per part d'Espanya als britànics, van posar fi al conflicte internacional. Tanmateix, la Junta de Braços, el juliol de 1713, decidí resistir sense els aliats. Aquella decisió era fruit del convenciment que després de la brutal repressió borbònica posterior a la derrota d'Almansa (1707) i a la supressió dels furs valencians i aragonesos no hi havia marge de negociació política amb Felip V. També s'aferrava a l'esperança que els ambaixadors catalans (a Londres, Viena i La Haia) aconseguirien que Gran Bretanya fes respectar les Constitucions tal com s'havia compromès a fer la reina Anna en el pacte de Gènova de 1705.
Cal tenir present, també, l'ambient de radicalització que es va viure, aleshores, a Barcelona, amb l'abandó de la ciutat dels grups socials benestants i un pes decisiu de la Coronela, la milícia dels gremis, en un ambient de religiositat exacerbada. Finalment, fou decisiu el factor de la defensa de les Constitucions, les quals emparaven beneficis socials per a l'home comú.
La liquidació de l'Estat català per part de Felip V i la imposició de la Nova Planta, una estructura netament absolutista i militaritzada presidida pel capità general i per uns corregidors també militars significà un clar retrocés polític no solament per la pèrdua de les institucions del país sinó perquè les vies de representació (a les Corts, a la Generalitat, al Consell de Cent i als municipis on l'home comú era present) van ser substituïdes pel nomenament directe i per la venda de càrrecs, els quals van tenir efectes nefastos com la corrupció institucionalitzada sense mecanismes de control.
19 h Teatre professional Mestre Oleguer, d'Àngel Guimerà, l'única obra de la nostra literatura clàssica que parla dels fets de 1714, interpretat per Jaume Costa, amb música de David Martell, a càrrec d'Art & Hort produccions. Sala Cultural Maria Roser Carrau (C. Montserrat, 8). Preu per persona: 6 € adults i 5 € jubilats i pensionistes.
"Barcelona, any 1714. El setge a la ciutat de l'exèrcit de Felip V fa mesos que dura. Les tropes catalanes estan cansades i amb els pocs efectius de què disposen resisteixen com poden les envestides de les tropes borbòniques. Pels carrers de tota la ciutat, enmig de les runes, s'han aixecat barricades, on civils, pagesos i menestrals ajuden amb el que poden a l'exèrcit comandat pel conseller en cap Rafel Casanova a defensar la ciutat. Mestre Oleguer, carreter d'ofici, n'és un més, dels milers de catalans que van agafar les armes per defensar Catalunya de l'atac invasor. És la matinada d'un dia de setembre...".
Així comença l'adaptació de Jaume Costa del monòleg teatralitzat i en vers d'Àngel Guimerà, interpretat pel mateix Jaume Costa, amb música original de David Martell, en què música i text es fusionen per traslladar-nos a un dia de principis de setembre de l'any 1714. El protagonista d'aquesta història és mestre Oleguer, un senzill carreter, honrat i treballador, que defensa amb ungles i dents la seva pàtria, parapetat en una barricada d'un carrer qualsevol del barri de la Ribera, desgranant els seus sentiments i la seva vida, transportat per la nostàlgia d'un temps feliç. Un text apassionant que ens revela el patriotisme d'un dels autors més grans que ha tingut mai Catalunya, el dramaturg i poeta Àngel Guimerà. L'única obra de la nostra literatura clàssica que parla d'uns fets que van canviar el destí del nostre poble.
11 h (Sortida des de Vilassar de Mar a les 9.45 h) 1714 Morir per seguir Vius. Un Viatge teatral i poètic per la vida i els fets de la guerra de Successió.Itinerari per la Barcelona del 1714. Preu per persona: 14 €. Durada: 2 h. Inscripcions a la Biblioteca fins al 15 de maig. En el moment de la inscripció caldrà fer efectiu el pagament.
Amb uns guies sortits del bagul del passat, un estudiant d'història amb dèries d'escriptor i una arxivera apassionada de la Renaixença, farem un salt en el temps. Ens immergirem pels carrerons de la Barcelona del s. XVIII, en un viatge cronològic que ens menarà a la fatídica matinada de l'11 de setembre de 1714.
D'on veníem, què succeí, on es desenvoluparen els esdeveniments, quins secrets amaguen les parets i els records dels barcelonins que decidiren defensar els seus drets a ultrança? Morir per seguir vius, deien. I seguim vius!
Trama: Un jove historiador rep el grup. Fa de becari al Museu i avui li toca explicar el setge de 1714 amb pèls i senyals, però ell te altres dèries al cap. Li agrada la història, però sobretot la història menuda, aquella que parla de secrets, d'herois anònims, de lluites de poders. La que no recullen els llibres d'història, sinó els registres més amagats. La dèria supera la raó i en Jordi mentre explica el setge es perd en l'imaginari de 1714 i s'hi fon, talment com si es tractés del Quixot.
Sort en té de la Victòria, el seu àngel de la guarda. Ella l'ajuda a buscar la documentació més amagada i el coneix molt bé. Se sent atreta per la seva imaginació i la seva passió, però és també la crossa que el fa baixar dels núvols i l'ajuda a que torni a tocar de peus a terra. Serà l'encarregada de completar les explicacions més tècniques de la ruta... Finalment acabarà sent ella la guia i qui conduirà al grup per l'univers del jove historiador.
Itinerari: Carrer de les panses – Voltes dels encants – Consolat de Mar – Pla de Palau –Plaça de les Olles – Rec – Mosques – Plaça Jaume Sabartés – Plaça Sant Cugat –Convent de Sant Agustí.
19 h Presentació del llibre Les cicatrius de 1714, d'Andreu Martín, a càrrec del seu autor. Biblioteca Municipal Ernest Lluch (C. Santa Eulàlia, 66-80)
"El 3 d'abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema "Viurem lliures o morirem", Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s'amaguen a la seva pròpia casa".
19.30 h 1714. Poemes i cançons, recorregut per la poesia i les cançons de 1714, a càrrec de Jordi Muixí, veu, i Pep Pla de Llorens, piano. Biblioteca Municipal Ernest Lluch (C. Santa Eulàlia, 66-80)
A casa nostra, el Barroc va allargar-se des del segle XVII fins a ben passada la Guerra de Successió, a mitjans dels s. XVIII. Després de la guerra dels Segadors (1640-1652) amb l’inici del desmembrament de les terres de parla catalana en diversos Estats, plana el pessimisme a tots els nivells i la crisi i la decadència s'estenen a la cultura i les lletres catalanes. No fou fins a mig segle després del setge que començà a haver-hi poesia que relatés els fets esdevinguts.
El recital recull el treball dels poetes de l'època com Agustí Eura, Josep Romaguera, Joan de Boixadors, Guillem Roca i Seguí, o Joan Bonaventura de Gualbes, combinat amb anònims populars com "El Cant dels Ocells", que té els seus orígens en una de les cançons dedicades al Rei Carles III.
1714: Poemes i cançons conclou amb la mostra de l'obra d'autors que han parlat dels fets succeïts des de mitjans del segle XVIII fins a l'actualitat. Entre els quals, Frederic Soler Pitarra, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carner, o Salvador Espriu. Alternant els poemes i les cançons, s'intercalen breus cites que ajuden a situar el context i els fets històrics.
Exposició El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702-1714). Biblioteca Municipal Ernest Lluch (C. Santa Eulàlia, 66-80)
El plantejament d'organitzar una exposició sobre el Maresme i el 1714 va sorgir el 2013 com una proposta de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura, en considerar que era la manera de facilitar una major difusió de la història de la Guerra de Successió a la nostra comarca, i també perquè en el moment de fer la proposta s'estava constituint la Comissió Maresme Commemoració 1713-1714, fet que posava de manifest l'interès dels Ajuntaments per commemorar el Tricentenari. Un cop va estar assegurada la viabilitat de l'exposició, gràcies a les gestions del Consell Comarcal del Maresme amb la Diputació de Barcelona, vàrem optar pel projecte d'aportar una selecció de documents sobre el Maresme, els quals, ubicats en la línia general del temps de la Guerra de Successió, anessin construint el diàleg expositiu, perquè encara no podem establir un diàleg entorn a la síntesi del context polític, socioeconòmic o militar d'aquest conflicte bèl·lic a la comarca, atès que no disposem de gaires monografies locals sobre el tema. És una exposició de format molt senzill, però que té valor afegit per quatre factors:
a) ha donat a conèixer documentació fins ara inèdita sobre la Guerra de Successió;
b) ha generat altres projectes locals que permetran avançar cap a un coneixement més aprofundit i generalista d'aquests fets històrics al Maresme;
c) per ser un treball col·lectiu en l'àmbit comarcal, tant per la seva realització, com per la difusió territorial de l'exposició, ja que té seu en 22 municipis del Maresme; i
d) perquè ha comptat amb la col·laboració d'un equip d'historiadors i l'assessorament de la Dra. Eva Serra, tot ells especialistes en la Guerra de Successió a Catalunya.
