Quim Llisorgas, l'actor vilassarenc que ha donat el tret de sortida a la Festa Major de Sant Joan, ha fet aixecar de les cadires al públic que ha ovacionat amb aplaudiments el seu pregó ple d'humor i de reivindicació. Llisorgas ha explicat que té síndrome de Joubert, malaltia minoritària que afecta la musculatura i en el seu cas li dificulta la parla i la visió.
Llisorgas ha començat el pregó agraint la feina del personal sanitari durant la pandèmia: "s'han deixat la pell perquè nosaltres podem ser on som ara". També ha destacat la il·lusió que li feia ser pregoner i ha recordat el seu pas per l'Escola del Mar i la seva afició pel futbol. Però el que li apassiona en realitat és el teatre, un lloc on se sent lliure. Després d'explicar la seva malaltia, ha fet una crida a seguir els nostres somnis. "Dins de les meves discapacitats vull reivindicar que tots nosaltres tenim capacitats suficients per treballar dia a dia pels nostres somnis". També ha reivindicat un altre problema. Fa 9 anys que reclama el seu títol de l'ESO però que li deneguen perquè consideren que la seva discapacitat no li permet obtenir-lo. "Només hi ha una persona que pot decidir el que vull fer, i soc jo mateix", ha remarcat. Llisorgas ha acabat donant les gràcies a tota la gent que cada dia treballa per donar visibilitat a les diferents capacitats.
El pregó ha anat precedit per la Turrunats Band que ha interpretat l'himne "No hi ha res com Vilassar" i a continuació, per la rumba de la Sant Pau Ruhm Band. Per finalitzar, ha arribat la Flama del Canigó, enguany un homenatge a Francisco Fernández, que l'any passat ens va deixar i que va fer que, des de l'any 1982, la Flama arribés ben viva al peveter que ell mateix, uns dies abans, collava dalt del campanar de l'església. Enguany, el peveter estava a l'escenari del Pérez Sala i l'ha encès el seu fill. A la lectura del manifest de la Flama, d'Òmnium, s'ha destacat que la Flama és el vincle d'únió de la nostra nació.
