La planta baixa és la primera que es reobre. Només entrar, el visitant es trobarà amb la biografia de l'Enric Monjo, per conèixer més de la seva vida i la seva obra, i la resta de l'espai estarà destinat a exposicions temporals. La primera, que s'inaugurarà el mateix 29 de març, serà d'obres de l'escultor inspirades de manera directa en la Setmana Santa i, més concretament en el període entre el Dijous Sant i la matinada del Diumenge de Pasqua, amb diversos esbossos, motllos i guixos de les estacions del Via Crucis. Es podrà visitar fins al 14 de juny, en els següents horaris: de dimarts a divendres: de 17 a 20 h; dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h; i diumenges i festius: d'11 a 14 h.
Quan finalitzin les obres de reforma, la primera planta de l'equipament acollirà l'exposició permanent dedicada a la trajectòria professional de l'escultor, des dels anys de formació fins a la seva evolució com a artista, fent especial menció al noucentisme i l'art sacre. La segona i última planta de la gliptoteca acollirà el racó del taller de l'artista, explicant el complex procés creatiu d'aquest escultor vilassarenc, i l'espai de la reserva de la gliptoteca, on s'emmagatzemaran les peces del fons Monjo i d'altres fons d'art com el de la Maria Fresser o del pintor Martínez Romero, així com d'altres donacions de particulars.
A hores d'ara s'han inventariat un total de 570 peces del fons d'Enric Monjo, entre les quals destaquen els motllos de guixos i esbossos de l'església del Sant Esperit de Terrassa, obra que el va consagrar com a escultor, els guixos del portal angèlic de Montserrat, els de la Capella del Bon Consell de l'Ajuntament de Barcelona o els de la porta sud de la Catedral Nacional de Washington.
La Gliptoteca Monjo es va inaugurar el 19 de juny de 1971 com a museu d'escultura dedicat a l’obra que Enric Monjo va llegar a la seva vila natal. El conjunt estava format principalment per obra escultòrica, però incloïa també esbossos, guixos i maquetes. Després de la mort de l’artista, l'any 1976, l'equipament va romandre uns anys tancat i l'any 1986 es va reobrir. A finals del 2013 va començar l'actuació de reforma de l'equipament, que consisteix en la millora de les sales de l'edifici, l'accessibilitat dels lavabos, la reforma de la instal·lació elèctrica i la climatització de l'equipament, amb l'objectiu d'estabilitzar la temperatura i humitat per tal que les peces no es malmetin per la proximitat de la gliptoteca al mar. També s'estan realitzant tasques de sanejament, pintura i restauració de finestres. L'obra, en dues fases, té un pressupost total de 90.979 euros i s'ha finançat a través de la Diputació de Barcelona.
Biografia Enric Monjo i Garriga (1895-1976)
Nascut a Vilassar de Mar en el si d'una família dedicada a l'ensenyament i a la tècnica naval (el seu avi era l'enginyer i pedagog Joan Monjo i el seu pare era el director del Col·legi Nàutic Mercantil, Rafel Monjo). Ja de ben petit va mostrar una prematura vocació artística. Als 16 anys va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i posteriorment va ser admès a l'Escola de Belles Arts. Va treballar a l'estudi de l'escultor modernista Eusebi Arnau i del noucentista Josep Llimona. A partir de 1918 va participar en diferents exposicions i va desenvolupar la seva tasca docent a partir de 1922 a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona, combinant la tasca docent amb nombrosos encàrrecs, concursos i exposicions fins a l'esclat de la Guerra Civil. Els anys quaranta representen una etapa de treball escultòric monumental que s'inicia amb un encàrrec que el va consagrar com el gran escultor religiós de la postguerra: la decoració de l'altar major de l'església parroquial del Sant Esperit de Terrassa. Durant la dècada de 1950 comença la projecció internacional de l'escultor, quan va fer exposicions a París i Nova York, i als anys 60 va realitzar encàrrecs als Estats Units. Enric Monjo mor a Barcelona el 1976, a l'edat de 81 anys, i les seves despulles reposen al cementiri de Vilassar de Mar.