Mataró va acollir el passat 13 de novembre la I Jornada Comarcal de Coeducació, una cita imprescindible per a totes les persones implicades en el treball coeducatiu a la comarca, on es van reunir professionals de diferents àmbits, des de l’educació fins a la igualtat i altres àrees socials. La jornada, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme i els Ajuntaments de Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar, va ser un espai de trobada, reflexió i debat sobre la importància de la coeducació com a eina per transformar les comunitats i lluitar contra les desigualtats.

Els parlaments institucionals van obrir l’acte amb un missatge clar sobre la necessitat d'introduir la coeducació en tots els àmbits de la vida, destacant els objectius que es poden aconseguir mitjançant aquesta pràctica. Entre els punts destacats, es va subratllar la importància de canviar els estereotips de gènere, garantir igualtat d'oportunitats, combatre violències masclistes i lgtbifòbiques, i transformar la cultura patriarcal. Els discursos també van emfatitzar la necessitat d'una col·laboració transversal i col·lectiva entre les diferents institucions, comunitats educatives i entitats per aconseguir aquests canvis.

Una de les ponents destacades va ser l’experta en coeducació Katy Pallàs-Picó, qui va compartir la seva experiència i reflexions sobre la coeducació. Pallàs va proposar un enfocament inclusiu que transcendeix el sistema tradicional de gènere, abordant les múltiples opressions i ressaltant la importància de desmuntar els sistemes androcèntrics i heteropatriarcals. Va defensar una pedagogia crítica que reconegui totes les persones i les seves identitats, en línia amb l’eco-feminisme i la diversitat com a valors fonamentals. També va insistir en la necessitat d’incorporar l’educació afectivo-sexual al currículum, afavorir el diàleg amb les famílies i donar rellevància a les emocions i cures.

A continuació, es van presentar diverses experiències pràctiques de coeducació municipal en què regidories, tècniques i entitats expertes han treballat conjuntament per implementar projectes coeducatius a les escoles. Les experiències compartides van incloure iniciatives de Sant Pol de Mar, que va destacar la importància de continuar els projectes educatius malgrat que es produeixin canvis de govern, i de Canet de Mar amb el projecte Coeducanet, que promou el diàleg i la formació del professorat. També es va presentar el projecte MasnouCoeduca de El Masnou, on es va realitzar una diagnosi de necessitats i es va promoure un procés de col·laboració entre escoles i comunitat educativa, amb jornades obertes a la ciutadania, i finalment l’Ajuntament de Mataró va explicar el seu projecte de coeducació a les escoles bressol de la ciutat.
En la segona taula d’experiències, es van presentar les experiències dels Serveis Educatius del Maresme, a través de la figura Cocobe, la tasca dels Mossos d’esquadra amb la Comunitat i concretament als centres educatius, i els recursos coeducatius del Consell Comarcal del Maresme, a càrrec de la conselleria de Drets i Serveis a les Persones.

Les intervencions de les persones participants van plantejar vàries preocupacions sobre la implementació de la coeducació a les primeres etapes educatives, la importància de la implicació de les famílies i la necessitat d’incorporar la interseccionalitat en la formació dels equips professionals. La diversitat, el racisme i els discursos d’odi de l’extrema dreta van ser altres temes que van sorgir, subratllant els reptes que encara cal afrontar.

En la segona part de la jornada, es van realitzar 4 grups de treball amb la finalitat de respondre de manera conjunta a una sèrie de preguntes vinculades amb la implementació de la coeducació a la comarca. Els grups van ser l’espai on més es van bolcar inquietuds, necessitats i propostes de millora de l’acció coeducativa com la proposta de crear una taula comarcal de coeducació entre altres. 

Les avaluacions de la jornada, en la seva majoria molt positives, han posat de manifest la necessitat de dotar els grups de treball de més temps i seguir creant espais de trobada per treballar de manera conjunta la coeducació.

En resum, la I Jornada de Coeducació del Maresme va ser una jornada fructífera que va reforçar la importància de la coeducació com a eina per aconseguir un canvi social profund, basat en la igualtat de drets, el respecte i la diversitat. Les experiències compartides, les reflexions i les propostes concretes van demostrar que, tot i els reptes, la coeducació és una aposta decidida per transformar la nostra societat en un espai més just i inclusiu per a tothom.

A mode de conclusió, la I Jornada de Coeducació del Maresme ressalta diversos reptes i dificultats, experiències i mecanismes que funcionen, així com propostes per millorar la coeducació a la comarca. Les principals conclusions d’aquesta Jornada queden resumides de la següent manera:
Dificultats i Reptes
Manca de recursos i suport: Hi ha una falta de recursos econòmics, tècnics i humans, especialment en municipis petits. Això afecta el desenvolupament de projectes com la transformació de patis o canvis en infraestructures.
Desconnexió entre les polítiques i la realitat educativa: Els protocols existents són difícils d'aplicar i sovint no són suficients per abordar els reptes específics del context.
Manca de coordinació: Hi ha poc treball conjunt entre els diferents agents educatius, incloent-hi la Generalitat, els centres educatius, les famílies i altres agents socials. Això dificulta la creació d'una línia comuna de treball i intercanvi d'experiències.
Problemes d'implementació dins dels centres: Hi ha resistència o manca d'implicació per part d'alguns equips directius i claustres docents. La coeducació no sempre és vista com una prioritat.
Dificultat en la participació de les famílies: Hi ha una participació limitades de les famílies, sobretot les més receptives, i una escassa implicació dels homes en aquestes dinàmiques educatives.
Experiències i mecanismes que funcionen
Treball en xarxa i suport: Crear comissions de coeducació a nivell municipal i de centres educatius, així com establir xarxes per compartir recursos i experiències, ha demostrat ser un mecanisme efectiu.
Formació i implicació comunitària: Exemples de formació continuada, com les píndoles formatives, i la implicació de les famílies a través de xerrades i altres activitats, han estat efectius per promoure la coeducació.
Intervencions concretes i diagnòstics previs: Realitzar un diagnòstic previ de les necessitats i desenvolupar accions concretes en grups no mixtes ha millorat la dinàmica educativa.
Ús de llenguatge inclusiu i revisió d’espais: Es destaca la importància de revisar els espais físics i el llenguatge utilitzat, així com d'oferir temps i espai per a la reflexió a llarg termini.
Propostes
Des de la Generalitat: Millorar el suport a la coeducació, establir una matèria dedicada a la coeducació, i revisar els qüestionaris i les normatives educatives per incorporar la comunicació inclusiva.
Des dels Ajuntaments i Consell Comarcal: Crear una taula de coordinació comarcal per tots els agents implicats, així com mapes de recursos per facilitar l'accés als serveis i projectes.
Als centres educatius: Assignar referents cocobe per nivell per descentralitzar responsabilitats, donar més recursos i temps a la coeducació i fer-la una prioritat dins la cultura del centre.
Formació continuada: Proposar accions formatives per a equips directius i docents, i fer més activa la participació del professorat en els tallers d'experts.
Experiències Inspiradores
Comunitats educatives implicades: Iniciatives com la d'Alella i Teià, on es promou la participació activa de les famílies i es creen xarxes de suport, mostren com la implicació comunitària pot generar canvis positius.
Accions concretes a les escoles: Projectes a diversos centres educatius com els tallers des de primària fins a secundària, i activitats de convivència, són exemples inspiradors de la integració de la coeducació dins l'escola.
Projectes específics de sexualitat i identitat: El treball sobre sexualitat amb els alumnes, com la creació de projectes basats en les preocupacions reals de l'alumnat, és una experiència destacada que ajuda a abordar temes importants des de les seves pròpies inquietuds.

En resum, els reptes principals giren al voltant de la falta de recursos, la dificultat d'implicar a tots els agents en la coeducació i la manca de coordinació, mentre que les experiències que funcionen es basen en la creació de xarxes de suport, la formació continuada i la participació activa de la comunitat educativa. Les propostes se centren en millorar els recursos i la coordinació entre agents, així com en incorporar la coeducació com una prioritat a tots els nivells educatius i institucionals.