L’ordre del dia va començar amb l’aprovació, per unanimitat, de l’acta de la sessió plenària del dia 28 d’abril.

El Ple va continuar amb el segon punt, que va aprovar, amb els vots a favor d’ERC-Gent per VdM, l’abstenció de Cs i PSC i els vots en contra de Babord i Junts, l'obligació de pagament de les factures d'Urbaser, SA corresponents al mes de març de 2022, que pugen a 214.524 euros. Des de Cs es va demanar al govern que aquesta situació es solucioni el més aviat possible perquè segons va explicar el seu portaveu, Juan Díaz, els agradaria que les factures estiguessin suportades per un bon servei que, al parer del seu grup, ara mateix no s’està prestant. Des del PSC, el seu portaveu, Quico Zamora, va recordar que arribar a aquest punt cada Ple es deu a una “mala gestió del govern” però que les factures s’han de continuar pagant perquè el servei es dona. Des de Babord, Elena López va remarcar que és un tema repetitiu i una vegada més va fer al·lusió a què el servei es presta en base a un contracte ja caducat que data del 2008 i que avui en dia “no s’ajusta a les necessitats reals del poble”. López va explicar que votaven en contra perquè no volen assumir el que consideren una mala gestió del govern. El mateix motiu que va argumentar la portaveu de Junts, Laura Martínez, per votar en contra: “No volem assumir la seva inacció”, va dir la seva portaveu dirigint-se al govern.

Pel que fa al tercer punt, es va aprovar amb els vots a favor d’ERC-Gent per VdM, les abstencions de Babord, Cs i PSC i el vot en contra de Junts, la modificació de crèdits mitjançant suplement de crèdit extraordinari finançat amb romanent de tresoreria per a despeses generals per import de 596.532,51 € en el pressupost de l’Ajuntament de l’exercici 2022. El regidor d’Hisenda, Josep Solé, va explicar que eren diners per finançar programes de contractació i cost addicional derivat de les despeses sobrevingudes per l’incendi de la nau de la Via Octaviana. Cs va criticar que els diners que es posen del romanent provenen d’un superàvit perquè el govern, va dir, no acaba executant les inversions pressupostades. Per al PSC era “fer trampes al solitari” posar com a programa temporal llocs de treball que cobreixen necessitats fixes. “Més de 500.000 euros del romanent es destinen al que hauria d’anar a capítol 1 del pressupost”, va retreure en Quico Zamora al govern. Babord també va criticar l’existència del romanent que atribueixen a què el govern no executa les inversions que havia previst. Des de Babord creuen que el romanent hauria d’anar a finançar noves inversions i no al finançament de la renovació de contractes programes temporals de fins a 16 treballadors de l’Ajuntament que haurien d’estar dins del pressupost ordinari. Babord va explicar que s’abstindrien per uns compromisos amb el govern: l’elaboració immediata de les ordenances fiscals i reguladores de residus, l’adquisició d’un habitatge destinat a serveis socials i el compromís per a la contractació d’un tècnic de dinamització agroecològica. Junts es va unir a les crítiques de la resta de grups de l’oposició i van retreure al govern el que es finançava amb el romanent: “Disfressen amb un programa covid places de treball que res tenen a veure amb la covid i que a més no haurien de ser temporals sinó estructurals”, va afirmar la seva portaveu.

Abans de donar compte dels decrets d’alcaldia, es va debatre la moció no resolutiva d’urgència presentada per Babord per garantir l’accés de tot infant a l’escola bressol municipal. La urgència es va aprovar per unanimitat i la moció va quedar finalment aprovada amb les abstencions d’ERC-Gent per VdM i els vots a favor de la resta de grups del plenari. La moció presentava sis acords. El primer, analitzar les dades de preinscripció i impulsar accions per tal de conèixer les preferències de les famílies en relació amb els dos edificis de la Bressoleta, procurant l’accés al centre preferent. El segon, garantir l’obertura de noves estances si la preinscripció supera l’oferta per tal que cap infant es quedi en llista d’espera i sense plaça, apostant per la reducció de ràtios i una millor atenció dels infants. El tercer, fer un salt qualitatiu i quantitatiu en la promoció de les escoles bressol públiques així com incentivar l’accés d’infants de famílies nouvingudes, revisant els criteris alimentaris del servei de menjador, millorant la comunicació a través dels canals ja establerts i oferir informació en el procés d’empadronament. El quart, estudiar la flexibilització de quotes i serveis, especialment en el grup de lactants o prestar-ne d’alternatius relacionats amb l’educació i les cures. El cinquè, fomentar la participació de la comunitat educativa convocant amb major regularitat el Consell Escolar Municipal i augmentant la participació de les famílies amb la creació de comissions, taules o grups de treball específics per tal d’afrontar el debat sobre La Bressoleta i acordar accions a emprendre. El sisè, incloure l’AMPA i la direcció de la Bressoleta a l’espai de reunions entre l’Ajuntament, les direccions i les AFAs de les escoles d’infantil i primària on es tracten temes com la preinscripció.

Cs es va mostrar d’acord amb la moció i va afirmar que cal fer un esforç per saber quin model educatiu es vol per al municipi. “Votem a favor perquè la moció intenta millorar la qualitat educativa i potenciar la Bressoleta perquè funcioni millor”, va relatar Juan Díaz. Per al PSC, la seva regidora Ana Santos va remarcar que cal apostar per una bressoleta oberta i accessible a tots els infants. Per a Junts, hagués calgut un debat profund sobre la Bressoleta i van retreure al regidor d’Ensenyament, que per motius personals no va poder assistir a la plenària, que no s’hagués dut a terme. Des del govern d’ERC-Gent per VdM, que es van abstenir, van respondre els sis punts dels acords que plantejava la moció. El portaveu Àngel Font va llegir les respostes que havia preparat el regidor d’Ensenyament. Respecte al primer acord, sobre les preferències del centre d’accés, va respondre que ja es fa sempre i sempre es tenen presents les qüestions relatives a la segregació escolar per tal que no es donin diferències significatives entre ambdós edificis. El regidor va donar dades actuals de la preinscripció on quedava palès que en l’edifici de Montevideo les preinscripcions no cobreixen totes les places que s’oferten, mentre que en Eduard Ferrés passa el contrari. També va recordar que el 20% de les sol·licituds a Eduard Ferrés renuncien per logística quan se’ls adjudica plaça al centre de Montevideo i les famílies acaben marxant a la privada. Respecte al segon acord, Font va recordar que s’obren les estances que calen en funció del nombre d’infants preinscrits. Respecte al tercer, Font va assenyalar que hi ha comunicació total amb Serveis Socials per informar a les famílies nouvingudes sobre la Bressoleta i que a nivell d’alimentació ja s’ha iniciat la revisió dels menús amb la nutricionista del CAP. Respecte al quart acord, va respondre que es poden estudiar serveis alternatius però puntualitzant que l’escola bressol no és un servei de guarderia. Respecte al cinquè, va recordar que els òrgans de participació de la Bressoleta són el Consell del Patronat i el Consell Escolar de la Bressoleta i respecte al sisè punt, sobre incloure l’AMPA i la direcció de la Bressoleta a l’espai de reunions entre l’Ajuntament, les direccions i les AFAs de les escoles d’infantil i primària, es van mostrar d’acord a promocionar-ho.

Seguidament, el Ple va donar compte  dels decrets de l'alcaldia, des del núm. 1583/2022 al 1919/2022.

En la secció de precs i preguntes per part de l’oposició, el primer grup polític de l’oposició a intervenir va ser Cs. El seu portaveu va preguntar per la subvenció que ha donat la Diputació a l’Ajuntament per fer un estudi d’edificis públics amb amiant, en concret què farà el govern amb aquesta subvenció i si hi havia un calendari. El regidor de Medi Ambient i Equipaments municipals, Joan Roca, va respondre que és un recurs que dona la Diputació per fer un estudi per fer-hi actuacions futures. Cs també va preguntar si en la coberta del pavelló Paco Martin hi ha amiant i si en l’obra de substitució es prenien totes les mesures de seguretat. Roca va contestar que sí i que en el plec de condicions ja s’especificava com l’empresa adjudicatària s’hauria de fer càrrec de la retirada d’aquest material complint tots els requisits.

Des del PSC es va fer una queixa sobre instàncies que no es responen posant d’exemple una presentada pel regidor socialista Manel Balaguer al febrer del 2022. També van preguntar sobre unes subvencions Next Generation que ha tret el Departament de Drets socials de la Generalitat i sobre què demanaria el govern. La regidora de Serveis Socials, Núria Arasa, li va respondre que encara s’està estudiant.

El PSC també va preguntar per la situació dels centres cívics, l’aigua calenta als vestuaris de la pista Lluís Guardiola i per l’activitat de gimnàstica de gent gran del Pérez Sala que, segons van dir, tenien molta rotació de monitors.

La regidora Núria Arasa va respondre que el Centre Cívic Lluís Jover s’està dinamitzant ara amb altres tipus d’activitats i que fa tres setmanes que van tenir una proposta de persones que el volen tirar endavant després que des de fa més de 2 anys dimitís la junta. En quant al Centre Cívic del Passeig va explicar que els ‘tempos’ els han marcat el grup de voluntaris que va sorgir des que la junta va anunciar que dimitia i que l’Ajuntament des d’aleshores s’ha fet càrrec del manteniment de les activitats. També va avançar que el bar del Centre Cívic del Passeig obrirà aviat les seves portes després que hagués quedat adjudicada la seva licitació. Sobre el tema de les calderes de Lluís Guardiola van dir que respondrien per escrit.

Per part de Babord es va preguntar per la falta d’il·luminació del passatge de les serres; el perquè no s’obren els lavabos de la plaça del Círcol quan hi ha alguna activitat; quina és la previsió dels pressupostos participatius; com la ciutadania pot tenir accés a les preguntes del Ple que el govern respon per escrit; per identificacions de la Policia Local a menors racialitzats; pel tractament fitosanitari de l’arbrat, i pels criteris per fer actes a la Biblioteca després que hagi acollit un acte polític d’ERC.

Respecte a la il·luminació del passatge de les serres, el regidor d’Espais públics, Joan Roca, va respondre que hi ha un pressupost demanat i que era una qüestió de tràmit administratiu perquè es materialitzés. Respecte al tractament fitosanitari va detallar que només s’utilitza aigua i sabó potàssic. Sobre els pressupostos participatius, la regidora de Participació, Montse Gual, va explicar que entrarà una persona per cobrir la vacant de tècnic de participació i que s’entomarà la feina per complir amb el calendari establert. Respecte a les identificacions de la Policia Local, el regidor de Governació Àngel Font va negar que la Policia estigui fent identificacions recurrents a menors racialitzats.

El grup municipal de Junts va tornar a preguntar per les diferències entre els centres cívics; per la concessió caducada del camp de futbol a la UE Vilassar de Mar i per les dificultats de trobar la instància genèrica al nou web de l’Ajuntament. Sobre els centres cívics, la regidora de Gent Gran, Núria Arasa, va parlar de diferències entre centres cívics per les característiques dels equipaments i per les associacions que les gestionen i va assegurar que des de l’Ajuntament es buscarà la fórmula per ajudar a tot el que les dues associacions decideixin. El regidor de Comunicació i Noves Tecnologies, Jordi Acero, sobre el web, va recordar que s’han fet requeriments a l’empresa adjudicatària perquè el nou web compleixi amb tot el que es demanava en el plec de condicions i va recordar a la portaveu de Junts que si es busca en el cercador del web la paraula “instància” la primera que surt és la instància genèrica. La resta de preguntes, el govern va dir que les respondria per escrit.

A la part de torn obert de paraula del públic, un ciutadà va preguntar per fanals espatllats al carrer Manuel Roca, per l’estat de la gespa artificial de la pista a l’aire lliure del costat de can Jorba i per quant li costa al poble l’empresa de manteniment de la via pública. Des del govern se li va dir que li respondrien per escrit.