El Ple ordinari del dimarts 19 de novembre va començar donant compte del període mig de pagament a proveïdors del 3r trimestre del 2019. El regidor d’Hisenda, Josep Solé, va explicar que era de 6 dies. 

Seguidament es va donar compte del seguiment del 3r trimestre 2019 de les obligacions trimestrals de subministrament d'informació de les entitats locals d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. El regidor d’Hisenda va dir que es preveu un tancament del 2019 amb romanent de tresoreria positiu i un deute viu al voltant del 74%.

El tercer punt de la plenària corresponia a una modificació de crèdit mitjançant transferència per un import de 359.000 €. El regidor d’Hisenda va explicar que es tracta de passar els diners estalviats durant l’any, provinents d’amortitzacions de diferents préstecs, a despeses pendents o urgents que han sorgit. Entre aquestes despeses hi ha partides destinades a productivitat de personal, manteniment d’infraestructures de la via pública, el contracte de la poda, millores d’edificis esportius i inversions en edificis d’educació, entre d’altres. Per a Cs, que es va abstenir, el fet que el govern faci servir de forma reiterada les modificacions de crèdit per pagar accions de govern denota falta de previsió, sobretot quan la xifra s’acosta al 2% del total del pressupost anual. Per al PSC, tot i que pensaven votar en contra, finalment es van abstenir perquè la destinació de les partides a on van els diners creuen que són necessàries com és el cas de reparacions a instal·lacions escolars i esportives. El PSC va demanar al govern que si volen que l’oposició els aprovi aquestes modificacions els han de fer partícips de l’elaboració dels projectes perquè “les necessitats del poble són immenses”. Babord també es va abstenir, no dubten de les necessitats de les diferents partides però creuen que el fet que siguin inversions s’haurien de preveure. Per a Junts per Vilassar, també denota manca de planificació i igual que el PSC van demanar que els hi facin partícips si volen el seu recolzament. La modificació de crèdit es va aprovar amb els vots a favor del govern d’ERC-Gent per VdM i l’abstenció de la resta de grups municipals.

El quart punt, l’aprovació del Pla econòmic financer per assolir l'objectiu d'estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de la despesa, el va explicar el regidor d’Hisenda. Es tracta d’un pla, al qual obliga la llei quan no es compleix la regla de la despesa. És el que li va passar a l’Ajuntament amb la liquidació del 2018. Cs va explicar que no havien recolzat el pressupost del 2018 ni el del 2019 i tot i que aquest punt era bàsicament tècnic, s’abstindrien. El PSC es va abstenir perquè el pla no contempla la imminent sentència dels terrenys de can Vives i en cas que esdevingui en el 2019-2020 el pla no tindrà efecte i hauria de fer-se un altre. Pel mateix motiu es va abstenir Junts per Vilassar. Babord va votar en contra com a rebuig a la regla de la despesa que, segons van dir, limita la capacitat de decisió que tenen els ajuntaments a l’hora de decidir en què volen gastar els diners i quan. El punt va quedar aprovat amb els vots a favor d’ERC-Gent per VdM, l’abstenció de Cs, PSC i Junts per Vilassar i els vots en contra de Babord. 

El regidor d’Hisenda, Josep Solé, va explicar el motiu pel qual no es compleix amb la regla de la despesa: segons el reglament del govern espanyol -va dir- les despeses d’un any per l’altre poden augmentar un percentatge que fixen en un 1 o 2%, excepte en ingressos totalment estables com l’IBI. Tot el que l’Ajuntament estalvia en interessos i amortitzacions no es pot gastar de més per la regla de la despesa.

El punt cinquè, la rectificació de l'inventari general de béns i drets de la corporació a data 31 de desembre de 2018, es va aprovar amb les abstencions de Cs i el PSC, i els vots a favor de la resta de grups. 

El punt sisè va aprovar la modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball. Consisteix en passar 4 persones que estaven eventuals a laborals fixes. En concret, dues places d’educador/a social i dues places de treballador/a social. Cs es va abstenir perquè trobaven a faltar el compromís del regidor de Governació, en un ple anterior, sobre la millora de la plantilla de la Policia Local. Per al PSC, que va votar a favor, caldria definir quina és l’estructura en temes de personal que necessita l’Ajuntament. Des de Babord, igual que el PSC, van posar de manifest que cal planificar la política de personal. Des de Junts per Vilassar es van sumar a la petició de Cs sobre la Policia Local i també a la dels grups que demanaven una planificació de personal a mig termini. El punt es va aprovar amb l’única abstenció de Cs.

El punt setè va aprovar, per unanimitat, establir un conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament per la gestió del Servei d'Acollida, per a l'any 2020. La regidora de Serveis Socials, Núria Arasa, va explicar que en el que portem del 2019, el Servei d’Acollida ha atès 75 persones. Es tracta d’un servei per garantir la disponibilitat del servei de primera acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

En el capítol de mocions, Babord en va presentar dues. La primera, la moció no resolutiva sobre el projecte de llei de contractes de serveis a les persones "Llei Aragonés" es va rebutjar amb els únics vots a favor del grup proposant, les abstencions del PSC i Cs i els vots en contra de Junts per Vilassar i ERC-Gent per VdM. Per a Babord es tracta d’un projecte de llei que pretén regular la contractació de serveis públics a les persones i s’hi oposen perquè els serveis que donen cobertura als drets socials “no poden ser objecte de mercantilització” i perquè, segons el seu parer, no blinda la qualitat del servei davant rebaixes de preu ni ofertes desproporcionades, afavorint així a les grans empreses enfront les petites. Per a Babord cal blindar la priorització de la prestació directa per part de les administracions públiques; regular de forma clara i transparent les fórmules no contractuals via convenis o concertació amb l’economia social i el tercer sector com a primera opció d’externalització de serveis, i quan no sigui possible cap de les dues opcions anteriors establir una regulació que garanteixi que tota contractació pública de serveis a les persones respondrà a criteris de qualitat del servei, condicions laborals dignes, justícia de gènere i sostenibilitat medi ambiental. 

Des de Cs es van mostrar d’acord amb bona part de la moció. Creuen que cal una regulació per salvaguardar la qualitat del servei, però es van abstenir perquè creuen que no s’ha de penalitzar a la iniciativa privada. Des del PSC es van mostrar en contra de la presentació de mocions que estan fora de l’abast municipal recordant que la llei s’està discutint al Parlament català. Aquesta llei, en tràmit, va dir el seu portaveu, Quico Zamora, “no és una llei d’externalització de serveis”. Per a ells, fins que no acabi la tramitació de la llei, la moció no aporta gaire cosa i per tant, s’abstindrien. Des de Junts per Vilassar, igual que el PSC, van recordar que la llei encara està en fase de discussió al Parlament i que es fa per dotar-nos d’un marc regulador amb l’empresa privada en cas que s’externalitzin serveis. Per a ERC-Gent per VdM la llei que es tramita al Parlament de Catalunya intenta millorar la regulació que ha fet la llei espanyola, primant criteris de qualitat per sobre de criteris del preu. El que vol la llei, va dir el portaveu del grup, Àngel Font, “és regular els serveis quan es presten de manera indirecta”. Alhora va criticar la redacció del segon punt de l’acord de la moció quan es deia “fer convenis amb l’economia social i el tercer sector” dient que això es podria interpretar com una adjudicació a dit.

La segona moció de Babord, sobre la gestió del projecte de "Can Vives" i la política municipal d'habitatge, també va quedar rebutjada amb els vots a favor de Cs, Babord i PSC, l’abstenció de Junts per Vilassar i el vot en contra d’ERC-Gent per VdM. Can Vives, va explicar Babord, és un projecte de la legislatura de CiU del 2008 per a la urbanització i construcció de 89 habitatges (74 socials) als terrenys que hi ha entre el cementiri i el carrer de la Marina, al barri del Barato, que mai s’ha arribat a executar. Babord va afirmar que ara Can Vives pot suposar una despesa de 5M€ per a les arques municipals sense que ni tan sols hagi començat l’obra. Per a Babord, l’objectiu de presentar la moció és fer emergir les causes d’aquesta situació i convertir-la en una oportunitat.

Des de Babord es va explicar la cronologia dels fets de Can Vives, un projecte que qualifiquen de “nefasta gestió municipal” amb irregularitats i negligències. El portaveu de Babord, Pau Arona, va relatar la següent cronologia dels fets:

Any 2008, amb el govern de CiU es requalifiquen els terrenys agrícoles de can Vives com a urbanitzables. 

Any 2009, la família Vives cedeix els terrenys a l’Ajuntament en base a una permuta de 15 habitatges i 15 pàrquings a construir en un termini màxim de 5 anys.

Any 2010, l’Ajuntament cedeix els terrenys a la SA Municipal i s’obre un concurs per licitar el contracte. Només es presenta una empresa però el concurs es declara desert, segons Babord -fent al·lusió a l’auditoria de la SA Municipal- “sense motivació justificada”. Des de la SA s’obre una nova licitació, sense publicitat, que s’adjudica a l’empresa Star Law. L’empresa abona 1M € a la SA Municipal per adquirir les finques, construir i comercialitzar els habitatges en 3 anys. 

Any 2013, finalitza el contracte sense que Star Law hagi començat l’obra perquè no ha trobat finançament per fer-ho. La SA Municipal concedeix una pròrroga de 20 mesos incloent-hi una clàusula perquè Star Law no pugui reclamar el seu reintegrament però finalment s’acaba suprimint la clàusula a demanda de l’empresa.

Any 2014, Star Law demana una segona pròrroga de 12 mesos, amb el treballs encara per començar. La pròrroga s’autoritza des de la SA amb els vots a favor de CiU i l’abstenció d’ERC. 

Any 2015, des de la SA Municipal comuniquen a Star Law que el contracte quedarà resolt i sense efecte i l’empresa demana la devolució del milió d’euros abonat. La SA Municipal desestima la petició i interposa una demanda contra Star Law pel retorn de les finques i la no devolució del milió d’euros. 

Any 2016, la família Vives interposa demanda contra l’Ajuntament i Star Law reclamant una indemnització de 3,9 milions d’euros perquè no s’han fet els 15 pisos de la permuta i reclama la devolució de 2 de les 4 finques.

Any 2018, l’auditoria acordada per Babord al 2016 amb el govern sobre la gestió de la SA Municipal assenyala diverses irregularitats en el procés de can Vives com ara el procés d’adjudicació del projecte a l’empresa Star Law.

Any 2019, la sentència sobre la demanda interposada per la SA contra Star Law dictamina deixar sense efecte el contracte, recuperar els terrenys i la devolució d’1 milió d’euros a Star Law per no haver-hi cap clàusula en cas d’incompliment. Ara s’està a l’espera del dictamen de la sentència de la demanda de la família Vives.

Després d’aquesta cronologia, el portaveu de Babord, Pau Arona, va llegir els acords de la moció que presentaven:

1r- Reprovar a l’actual 5è tinent d’alcalde, Joan Roca, per les seves responsabilitats polítiques en relació amb el projecte de can Vives durant les legislatures 2007-2011 i 2011-2015, quan era 1r tinent d’alcaldia de l’Ajuntament i secretari de la SA Municipal.

2n- Instar al govern de Vilassar de Mar a mantenir sota titularitat municipal els terrenys de can Vives.

3r- Reprovar qualsevol acció política dels anteriors governs per promoure negociacions entre la SA Municipal i Star Law, empresa responsable del reiterat incompliment contractual pel qual no s’ha dut a terme el projecte de can Vives. 

4rt- Instar al govern a promoure prioritàriament habitatges de lloguer social o fórmules alternatives d’accés que estiguin sota paràmetres on la tinença dels habitatges o el dret de fer-los servir no sigui privada.

Per a Cs, la gestió que es va fer de la SA municipal i de la inversió immobiliària “no va ser la millor possible”. Va recordar que en la SA hi havia altres partits presents que van recolzar el projecte de can Vives. També va remarcar que el punt 3 de l’acord no acabava de reflectir el que volien perquè no es poden reprovar que hi hagi negociacions, en tot cas els resultats obtinguts de les mateixes. Tot i això, Cs es va mostrar a favor de la moció perquè “pretén evitar cometre els mateixos errors en el futur”. El PSC va explicar que la recolzarien per la seva filosofia i fons. Va coincidir amb Babord en què va ser una gestió nefasta que tindrà conseqüències nefastes per a l’economia local. Va recordar que a la legislatura 2007-2011 el Consell de la SA estava blindat a representants del govern i només a un representant d’ERC. Malgrat el seu recolzament, consideren que la moció no està ben plantejada perquè és el ple qui ha de reprovar i no el govern com es fa a través d’una moció no resolutiva i també perquè no es pot instar a l’Ajuntament a mantenir can Vives sota titularitat municipal ja que serà el jutge qui determinarà si els terrenys s’han de tornar a la família Vives.

Per a Junts per Vilassar, l’auditoria de la SA Municipal quan parla d’irregularitats en el procés de contractació d’Star Law en cap moment va entrevistar a l’interventor, secretari o regidors responsables d’aquell moment per saber realment què havia passat. La portaveu, Laura Martínez, va dir que tal i com estava plantejat fa 10 anys can Vives era un projecte que tenia cost zero per a l’Ajuntament i que a més generava un ingrés d’1M d’euros per al consistori, a més de crear 74 habitatges de protecció oficial, ampliar el cementiri, creació d’un tanatori, aparcaments i zones verdes al Barato. Per a la portaveu de Junts per Vilassar, troben a faltar que a la moció, durant la cronologia dels fets, no es faci esment que en aquell moment es va produir una situació econòmica global d’esclat de la bombolla immobiliària, una de les causes per les quals Star Law no va trobar finançament per al projecte. Referint-se al punt 4 dels acords de la moció, va dir que sense sentència debatre què s’ha de fer amb els terrenys de Can Vives és precipitat. Per això va anunciar que s’abstindrien.

Des d’ERC-Gent per VdM van considerar que la moció “instrumentalitzava” tot el tema de can Vives amb una narrativa que van qualificar “d’alliçonadora”. Referint-se als acords de la moció, l’alcalde, Damià del Clot, va criticar que només es reprovava a una persona i no es feia extensiva la reprovació a la resta de l’òrgan col·legiat del qual formava part. “Fer una reprovació individual no és la millor manera”, va assenyalar l’alcalde. Del Clot va desmentir que cap persona d’ERC o Gent per Vilassar de Mar hagués negociat mai amb l’empresa Star Law com es deia a la moció. “Aquesta premissa de la moció és falsa”, va sentenciar. Del Clot va recordar que el primer que van fer en arribar al govern, any 2015, va ser salvar la SA Municipal presentant un concurs de creditors, i que d’això la moció no en feia cap referència. 

Babord li va respondre dient que la reprovació a Joan Roca era política i no personal i estava justificada perquè un dels orígens del problema de can Vives estava en com es va fer la contractació de l’empresa Star Law i Joan Roca era el president de la mesa de contractació i a dia d’avui era l’única persona d’aquella etapa amb responsabilitats de govern. Sobre el tema de si el govern va negociar amb Star Law i la família Vives diu que hi ha un informe i també una pròrroga de suspensió del judici al jutjat de Mataró. Respecte al quart acord de la moció, Babord el considera important perquè per a ells cal fixar prioritats polítiques encara que no hi hagi la sentència. 

Respecte a si va haver o no negociació, la portaveu de Junts per Vilassar, Laura Martínez, va afegir que li constava que en el procediment judicial s’havia sol·licitat de mutu acord amb l’altra part una suspensió del judici perquè estaven en vies d’acords i que aquesta informació havia d’estar en el procediment judicial, document del qual van demanar còpia al govern.

Després d’aquest ampli debat, va arribar l’apartat de precs i preguntes de l’oposició:

Cs va fer un prec sobre el carrer Enric Granados, entre Santa Coloma i Colom, pel deteriorament de l’asfaltat. Des del govern va respondre el regidor Joan Roca explicant que els tècnics municipals han detectat que la claveguera està en molt mal estat i que hi ha en marxa un projecte per resoldre primer el clavegueram i després asfaltar. Cs, va fer un segon prec, en aquesta ocasió repetint el del ple passat, en relació al compliment amb la llei de les banderes a l’Ajuntament. 

Des del PSC es va posar sobre la taula l’incompliment de les dates dels plens i es van sumar al prec de Cs respecte al carrer Enric Granados. També van tornar a preguntar sobre l’estat de la vorera del c. Mont entre Sant Ramon i Colom i sobre l’arranjament de la pista poliesportiva Lluís Guardiola. El regidor Àngel Font, en aquest darrer punt, va dir que el projecte estava en exposició pública.

Des de Babord es van sumar al prec del PSC relatiu a l’incompliment per part del govern de respectar les dates dels plens municipals i va formular altres preguntes: la primera sobre quan es convocarà la comissió d’estudi dels residus i la Taula d’Educació, i també sobre quan és previst que es presenti la modificació del pla d’usos del pla agrícola.

Des de Junts per Vilassar van preguntar què s’està fent des de que fa 3 mesos i mig va acabar la moratòria de pisos turístics. La regidora d’Habitatge va explicar que s’està treballant en una ordenança, similar a la de Lloret, però que està encallada per un tema de competències de la Policia Local que haurà de dirimir el nou secretari municipal. També van preguntar per una partida de 300.000 € d’enllumenat públic. El regidor Josep Solé va respondre que s’estava redactant el projecte. També van preguntar sobre com estava la concessió del camp de futbol que finalitzava el 31 de desembre. El regidor Jordi Tapias va respondre que s’estava treballant amb l’entitat i que està previst presentar una pròrroga de sis mesos.