El ple ordinari de la corporació municipal corresponent al mes de desembre es va celebrar el dijous 17 de manera telemàtica, a través de videoconferència. L'ordre del dia de la sessió, que es va retransmetre en directe per Vilassar Ràdio durant les gairebé quatre hores que va durar, constava de 16 punts.
En el primer punt, es va aprovar per unanimitat l’acta de la sessió anterior del dia 19-11-2020
En el segon punt, el portaveu del PSC, Quico Zamora, va resumir algunes de les conclusions de la mesa dels regidors en relació amb la covid-19. Entre elles, va destacar la categorització feta pel grup de noves oportunitats i inversions de les actuacions necessàries per el manteniment d’escoles i centres esportius en imprescindibles, importants i d’altres i va xifrar en 716.000 euros el cost global de les mateixes. El grup de drets socials, per la seva banda, va fer una radiografia del poble, va detectar l’augment de persones que necessiten l’assistència dels serveis socials (296 nous sol·licitants) des de la irrupció de la pandèmia i va assenyalar la necessitat que es faci un política pública d’habitatge per fer-lo més accessible. El grup d’impacte econòmic va proposar la creació d’un esdeveniment periòdic de promoció del sector de la flor i la planta, així com recolzar el sector agrícola amb ajuts complementàries als ja donats per la Generalitat.
En el tercer punt, es va donar compte del seguiment de les obligacions trimestrals de subministrament d’informació de les entitats locals del tercer trimestre de 2020, que inclou informació covid per al compliment de les obligacions contemplades a l’ordre per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació prevista a la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Segons va explicar el regidor de Hisenda de l’Ajuntament, Josep Solé, la previsió de tancament de l’exercici d’enguany és amb el romanent de tresoreria positiu i un deute viu al voltant del 74%. L’informe, va afegir, inclou totes les despeses generades per la covid-19.
Al quart punt, es aprovar el compte general de l’Ajuntament de Vilassar de Mar de l’exercici 2019 amb 9 vots a favor d’ERC-Gent per Vilassar de Mar (ERC-GPVDM) l9 abstencions, les de Junts per Catalunya, PSC i Ciutadans (Cs) i els 3 vots en contra de Babord.
Pel que fa al cinquè punt, es va aprovar la modificació de les bases d’execució del pressupost 2019 prorrogades a l’exercici 2020 amb els vots a favor de ERC-GPVDM, Junts per Catalunya, Babord i PSC i l’abstenció de Ciutadans. Segons va explicar el regidor d’Hisenda, l’únic canvi introduït respecte al text anterior fa referència a la tramitació d’aportacions als grups municipals, que a partir d’ara no es faran a any vençut.
El sisè punt, que proposava autoritzar, disposar i reconèixer l’obligació de les factures d’Urbaser, va ser el que més debat va generar de tot l’ordre del dia i va ser rebutjat en una votació secreta que va proposar el grup municipal de Babord. Degut a qüestions tècniques, la votació es va fer en finalitzar la part de control (després del punt 15), amb un resultat de 11 vots en contra i 10 a favor.
Josep Solé va explicar que les factures d’Urbaser es deriven del retard del contracte d’aquest servei (neteja viaria i recollida de brossa), que va finalitzar a l’abril de 2019, es va prorrogar per nou mesos (febrer 2020) i, en global, ha generat despeses superiors al 10% del pressupost de l’Ajuntament.
Tots els grups municipals de l’oposició van expressar els seus dubtes sobre aquest punt; van acusar al Govern de passar-los “la responsabilitat i la inseguretat jurídica” del que PSC, Babord i Junts per Catalunya van qualificar com una “mala gestió”; i van demanar aclariments jurídics per part de la secretària de l’Ajuntament i de la interventora. Babord i Junts per Catalunya van destacar que aquest és “un dels contractes més grossos i importants” de l’Ajuntament, el muntant del qual supera els dos milions d’euros.
La secretària va recordar que aquest és un servei d’obligada prestació i va afegir que, “a toro passat, es podria haver gestionat d’una altra manera, com ara, un decret que obligués al concessionari a prestar-lo fins que hi hagués un nou concessionari”. La interventora va assenyalar que “des del 30 de gener no hi ha contracte”; que la despesa generada fins llavors era d’1.400.000 euros; i que “tres factures grosses” afegides posteriorment van fer que el muntant total superés els dos milions d’euros, la qual cosa obliga a portar-les al ple.
Cs va proposar la retirada del punt de l’ordre del dia en no veure clar que hagués de recaure en el ple. El PSC va qualificar la situació de “caos absolut”. Junts per Catalunya va acusar al Govern de “deixadesa absoluta”, tot recordant que el seu grup ja havia avisat en el seu moment que no seria possible gestionar el nou contracte del servei en nou mesos. Babord va demanar responsabilitats polítiques al Govern i va insistir en la inseguretat jurídica de tots els regidors que, finalment, va portar a la votació secreta d’aquest punt. La possibilitat tècnica d’aquesta votació secreta va ser gestionada al llarg del ple.
El setè punt va aprovar per unanimitat la rectificació de l’inventari general de béns i drets de la corporació a data 31 de desembre de 2019.
El vuitè punt proposava l’aprovació inicial de modificació del reglament orgànic municipal al·lusiva a la comissió tècnica consultiva de coordinació d’actuacions covid-19 que té l’objectiu de gestionar l’emergència sanitària provocada pel coronavirus. Va rebre 9 vots a favor de d’ERC-GXVDM, 7 vots en contra, de PSC i Junts per Catalunya, i 6 abstencions, de Babord i Cs. En la sessió plenària, es va donar per aprovat, però necessitava de majoria absoluta i s’haurà d’esmenar.
La regidora de Promoció de la Salut, Núria Arasa, va explicar la proposta de nova estructura d’aquest òrgan municipal complementari, que es va crear amb la irrupció del coronavirus el passat mes de març per coordinar les actuacions per combatre la pandèmia; tenia vocació temporal i ha hagut d’estendre’s en el temps degut a la persistència de la pandèmia.
Segons va apuntar Arasa, el nou òrgan tindria dues comissions: una de primer nivell, permanent i formada per personal tècnic, amb la funció de donar compliment a les decisions que prengui la comissió permanent ampliada, i que tindria una retribució en forma de complement de productivitat. I una de segon nivell, la permanent ampliada, que afegiria a l’alcalde, Damià del Clot, dos regidors (la pròpia Arasa i Jordi Acero, regidor de Comunicació), els caps d’àrea de recursos la secretària i la interventora. La seva funció seria estudiar, planificar i dissenyar les directrius en les que hauria de treballar la comissió permanent i els seus membres no gaudirien de cap retribució. La proposta inclou un tercer espai de rendiment de comptes, també sense retribució, que estaria format pel comitè permanent, l’ampliat i un membre de cada grup municipal amb funcions consultives i informatives.
“Pretenem dignificar la comissió, donar-li el valor que té, donar oficialitat i validesa, i gratificar d’una manera transparent les tasques fetes per la comissió. Pensant en el futur, creiem que l’Ajuntament tingui un òrgan d’aquest tipus ens ajudarà a reaccionar de manera ràpida davant de situacions similars a aquesta”, va assegurar Arasa.
Cs, que es va abstenir, va agrair i reconèixer la feina feta pels funcionaris que han integrat fins ara el comitè, però va dubtar de la seva necessitat orgànica. “Els seus objectius es poden complir sense aquesta comissió”, va apuntar el seu portaveu, Juan Díaz.
El PSC i Junts per Catalunya, que van votar en contra, van qüestionar que s’hagués de modificar el ROM (Reglament Orgànic Municipal) per incorporar-hi un òrgan complementari amb els nom i cognoms dels seus components. “No té cap sentit”, va afirmar Quico Zamora, del PSC. “Entenem la seva constitució, però validar-lo nou mesos després, quan no se’ns ha informat de res ni s’ha treballat amb nosaltres, no ho farem. Se’ns ha menystingut”. “És incomprensible que figurin noms i quan es reunirà al ROM”, va coincidir la portaveu de Junts, Laura Martínez. “Nosaltres vam ser molt proactius, però se’ns ha menystingut des del primer dia i no se’ns ha donat cap informació sobre les coses que decideix aquest comitè”, va afegir. Babord, que es va abstenir, també va plantejar els seus dubtes jurídics sobre el comitè, si bé va celebrar la seva regulació. “Pensem que el motiu últim de donar-li aquesta forma és poder pagar un complements de productivitat que, d’una altra manera, intervenció posaria moltes pegues”, va assenyalar Elena López.
La regidora de Promoció de la Salut va replicar que, actualment, no hi ha un reglament per poder donar aquest tipus de gratificacions i va recordar als grups de l’oposició les reunions mantingudes amb ells per informar-los de les decisions preses pel comitè i els informes per escrit que els van passar els primers mesos de funcionament.
El punt novè va aprovar amb els vots a favor de PSC, Babord, Junts per Catalunya i ERC-GXVDM i l’abstenció de Cs la modificació del punt 7è de l’acord de ple de data 11 de juliol de 2019 de reconeixement del règim de retribucions dels membres del consistori. Cada grup municipal representat a l’Ajuntament rep 1.000 euros a l’any i 500 més, també anuals, per cada regidor adscrit.
El desè punt, referent a l’establiment de criteris generals d’assignació del complement de productivitat a l’Ajuntament de Vilassar de Mar, es aprovar amb els 9 vots a favor d’ERC-GXVDM i les abstencions de Cs, PSC, Babord i Junts per Catalunya. Aquest complement, contemplat en la legislació, retribueix l’especial rendiment, l’activitat extraordinària, l’interès o la iniciativa amb què el treballador desenvolupa les seves funcions. La seva determinació i quantificació s’ha de fer atenent a circumstàncies objectives referides al desenvolupament del lloc de treball.
L’onzè punt va aprovar per unanimitat la revisió del padró municipal d’habitants a data 1 de gener de 2020 i que xifra en 21.035 els habitants del municipi.
En el següent punt, el dotzè, també es aprovar per unanimitat l’acta de les operacions de delimitació entre el municipi de Vilassar de Mar i de Premià de Dalt, així com el document cartogràfic referit a aquesta acta.
Per unanimitat també va quedar aprovat el punt tretzè, una moció, no resolutiva, presentada pel grup municipal Babord, per a l’adhesió de l’Ajuntament de Vilassar de Mar al programa Reallotgem de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i per a la participació en la borsa de lloguer social promoguda pel Consell Comarcal del Maresme. El text de la moció demana, entre d’altres accions, que l’Ajuntament tingui un paper proactiu en la posada en funcionament a Vilassar de Mar de la borsa de lloguer promoguda pel CCM; que faci un cens de pisos buits durant el primer semestre de 2021 i una campanya de captació dels mateixos perquè es puguin incloure en la borsa de lloguer social; que requereixi als grans tenidors la cessió d’habitatges buits per a lloguer social; i que faci màxima difusió d’aquests programes als mitjans municipals.
El penúltim punt de l’ordre del dia, el catorzè, va aprovar la moció, no resolutiva, presentada pel grup municipal Babord, sobre els equipaments culturals i les accions a emprendre a l’Ateneu, amb els 12 vots a favor de tots els grups municipals de l’oposició i els 9 en contra d’ERC-GxVDM. La moció demana al govern que aturi momentàniament la seva proposta de reforma de l’Ateneu i la construcció d’un equipament provisional fins que s’arribi a un consens municipal. També demana al Govern que creï un grup de treball amb la participació d’entitats, membres del Consell de Cultura i grups polítics per definir les necessitats en la pràctica cultural, valorar les oportunitats de patrimoni i d’inversió de què disposa el consistori i acordar de manera transversal les inversions que s’ha de realitzar en equipaments culturals escènics.
En el quinzè punt, es va donar compte dels decrets de l’alcaldia des del núm. 3674/2020 al 4028/2020.
En el setzè punt, tots els grups municipals van optar per plantejar de manera escrita la majoria de precs i preguntes que tenien. Babord, no obstant, va demanar en un prec informació sobre la possibilitat de tancament de la Bressoleta situada a l’avinguda Montevideo. El regidor d’Educació, Jordi Tapias, va explicar que, degut a diversos motius, l’ocupació d’aquest edifici està al 43% de les places que oferta, la qual cosa obliga a replantejar el seu futur.
“El proper curs, es possible que només hi hagi dues classes per garantir que els infants puguin acabar el cicle formatiu”, va apuntar Tapias. “No plantegem el seu tancament perquè la nostra aposta és ferma, però hem d’afrontar la realitat i aquesta ens pot portar a que aquell edifici no tingui nens. No hem de tancar la porta a altres usos”, va afegir.
La sessió plenària va concloure tocades les onze de la nit sense cap pregunta del públic.