L'Ajuntament de Vilassar de Mar expressa el seu més sentit condol a familiars i amics per la mort de Damià de Bas Macià, cronista oficial de Vilassar de Mar, distinció que va rebre com a reconeixement a la seva tasca de dedicació a l'estudi i difusió de Vilassar de Mar, de les seves persones i de la seva història.
La distinció de Cronista oficial de Vilasssar de Mar se li va atorgar per:
a) La seva tasca en favor de la cultura i
l’associacionisme a Vilassar de Mar i per l’estudi i la divulgació de múltiples
temes relacionats amb la historia local.
b) La seva vinculació a diverses entitats del teixit
associatiu vilassarenc, com ara l’Ateneu Vilassanès, el Centre Excursionista
Vilassar, la Cooperativa L’Obrera, VilassArt i Amics de Vilassar.
c) La promoció de la recuperació de béns i documents
vinculats a la història del municipi i, més concretament, a la història de la
marina, que va culminar en la creació de la revista "Singladures" i del Museu de
la Marina de Vilassar, iniciatives a les quals hi estigué vinculat durant
diversos anys.
d) La participació de manera activa en diversos
projectes: comissió organitzadora del Bicentenari de Vilassar de Mar, Actes de
Consagració de la Parròquia de Sant Joan, activitats del Centre d’Estudis
Vilassarencs, Consell Assessor de Cultura i Amics i Amigues de l’Arxiu
Municipal.
e) La col·laboració en diverses publicacions
periòdiques amb articles sobre múltiples i diversos temes d’història local.
f) Les publicacions realitzades a l’entorn de Vilassar
de Mar.
Damià de Bas va néixer a Vilassar de Dalt,
encara que als 9 anys va venir amb la seva família a viure a Vilassar de Mar.
Va cursar l’ensenyament primari del nacionalcatolicisme al Cumu del carrer Sant
Joan, i el 1946 entrà d’aprenent a la impremta Garcia on es va jubilar quaranta
anys després, passant per gairebé totes les especialitats de les arts gràfiques,
des de caixista i minervista fins a corrector ortogràfic i d’estil. De jove va
formar part del grup escènic de l’Ateneu Vilassanès de la Classe Obrera
reorganitzat a la postguerra (1946). Va entrar a la junta del Club
Excursionista Pirenaic confeccionant el Butlletí de l’entitat en català
(1956-1964, any en què per ordre governativa el centre fou clausurat); també va
formar part de la junta de la Cooperativa L’Obrera del Barato, de la junta de l’Ateneu
Vilassanès i durant catorze anys, coresponsable del Museu Municipal. Va
col·laborar amb l’Ateneu Vilassanès, amb l’agrupació VilassArt i amb l’associació
Amics de Vilassar. Durant 19 anys (1963-1982) va impartir classes de llengua
catalana al Patronat de Premià de Mar, a la rectoria de Cabrils i, a Vilassar
de Mar, a l’Ateneu Vilassanès, a la Cooperativa del Barato i al col·legi de les
Franciscanes. Formant part de la comissió organitzadora de la Commemoració del
Bicentenari del municipi (1984) es va encarregar de la recerca de documentació històrica
referent a la segregació. Té publicats diversos articles a la revista “Singladures”
i a “La Sènia del Rellotge”, i un resum històric de la parròquia editat arran
de la consagració del temple parroquial el 1995. L’any 1997 publicà “Carrers i
gent de Vilassar de Mar (Qui és qui a la nomenclatura urbana)”, al 2003 el
llibre “Galeria de penja-ases. Motius dels vilassarencs de mar” i va participar
en el llibres “Vilassar de Mar, 1950-1960: recull de fotografies dels germans
López Teixidó” (publicat l’any 2003), i al 2007 va ser un dels autors dels
textos del llibre “Vilassar de Mar portes endins”.