El 22 d’abril l’Ajuntament de Vilassar de Mar i la família Bas Pascual organitzen un acte d’homenatge pòstum a Damià Bas, vilassarenc que va morir el passat 4 de gener a l’edat de 85 anys. Serà a les 19 hores, a l’Ateneu Vilassanès, en un acte obert a tothom. El ple d'ahir, 20 d’abril, va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals atorgar la medalla d’honor de Vilassar de Mar a Damià Bas, distintiu que s’unirà a la medalla de cronista oficial que se li va atorgar en el ple del 20 d’octubre del 2016 per reconèixer la seva tasca de dedicació a l’estudi i difusió de Vilassar de Mar, de les seves persones i de la seva història. Totes dues medalles es lliuraran demà a la família.
L’homenatge també inclourà la presentació del seu darrer llibre "Diccionari vilassarenc de paraules perdudes", que recull vocables oblidats del català parlat, en concret unes 2.000 paraules que s’utilitzaven fa molts anys i que s’han perdut o s’utilitzen poc i moltes d’elles de la parla local de Vilassar de Mar. Durant l’acte hi haurà parlaments de representants de les entitats o grups als quals Damià Bas va pertànyer en algun moment de la seva vida com l’Ateneu, VilassArt, Amics de Vilassar o el Consell Assessor de Cultura.
Humil, generós i senzill. Així el recorden les persones que el van conèixer. Pare de tres fills i casat amb l’Esperança, als 9 anys va venir amb la seva família a viure a Vilassar de Mar. Va cursar l’ensenyament primari al Cumu del carrer Sant Joan, i el 1946 entrà d’aprenent a la impremta Garcia on es va jubilar quaranta anys després, passant per gairebé totes les especialitats de les arts gràfiques, des de caixista i minervista fins a corrector ortogràfic i d’estil. De jove va formar part del grup escènic de l’Ateneu Vilassanès de la Classe Obrera reorganitzat a la postguerra (1946). Va entrar a la junta del Club Excursionista Pirenaic confeccionant el butlletí de l’entitat en català (1956-1964, any en què per ordre governativa el centre fou clausurat); també va formar part de la junta de la Cooperativa L’Obrera del Barato, de la junta de l’Ateneu Vilassanès i durant catorze anys, coresponsable del Museu Municipal. Va col·laborar amb l’Ateneu Vilassanès, amb l’agrupació VilassArt i amb l’associació Amics de Vilassar. Durant 19 anys (1963-1982) va impartir classes de llengua catalana al Patronat de Premià de Mar, a la rectoria de Cabrils i, a Vilassar de Mar, a l’Ateneu Vilassanès, a la Cooperativa del Barato i al col·legi de les Franciscanes. Formant part de la comissió organitzadora de la Commemoració del Bicentenari del municipi (1984) es va encarregar de la recerca de documentació històrica referent a la segregació. Té publicats diversos articles a la revista “Singladures” i a “La Sènia del Rellotge”, i un resum històric de la parròquia editat arran de la consagració del temple parroquial el 1995. L’any 1997 publicà “Carrers i gent de Vilassar de Mar (Qui és qui a la nomenclatura urbana)”, al 2003 el llibre “Galeria de penja-ases. Motius dels vilassarencs de mar” i va participar en el llibres “Vilassar de Mar, 1950-1960: recull de fotografies dels germans López Teixidó” (publicat l’any 2003), i al 2007 va ser un dels autors dels textos del llibre “Vilassar de Mar portes endins”.
