Marina Tolosa ha estat la guanyadora de la XII Beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar, corresponent a la convocatòria de 2026, amb el projecte Les cases de camp a Vilassar de Mar (1920-2020): llinatges, transformació social i vincles amb la vila.
La recerca proposada per Tolosa té com a objectiu analitzar la història social i familiar de les cases de camp del municipi durant un segle, entre 1920 i 2020, i estudiar-ne la relació amb l’evolució demogràfica i geogràfica del municipi.
El treball preveu identificar les principals cases de camp del terme municipal durant aquest període i resseguir els llinatges de les famílies que hi han viscut, així com conèixer-ne la composició familiar i les professions dels seus habitants. L’estudi també vol aprofundir en la manera de viure a les cases de camp, les dificultats i els canvis que han experimentat les famílies al llarg del segle XX i l’impacte de les transformacions econòmiques i socials de Vilassar de Mar.
Un altre dels aspectes que abordarà la investigació són les connexions econòmiques, socials i polítiques entre les persones propietàries de les cases de camp i la vila. A més, analitzarà la transformació o desaparició d’aquestes propietats al llarg dels segles XX i XXI, en el context de la globalització, el creixement urbà i els canvis demogràfics i socials.
El jurat de la XII Beca Ernest Lluch es va reunir el 10 de novembre de 2026 i ha estat format per Mireia Freixa, Feliu Novell, Sol Teixidó, Rosa Lluch i Cristina Simó. La regidora de Cultura, Marta Rovira, n’ha exercit la presidència.
Una beca per fomentar la recerca local
La Beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local, organitzada per l’Ajuntament de Vilassar de Mar i dotada amb 4.000 euros, té com a objectiu fomentar la investigació sobre el municipi i el seu entorn en diferents àmbits, especialment la història, la geografia i el patrimoni cultural i artístic.
Des de la seva creació, l’any 2002, la Beca Ernest Lluch ha reconegut diversos projectes de recerca sobre la història i el patrimoni local. La primera edició va premiar Francesc Caballé amb "La formació urbana de Vilassar de Mar: de veïnat a nucli consolidat. Segles XVIII-XIX"; la segona, Joan Giménez Blasco, amb "De la vela al vapor: els Sust, una nissaga marinera a cavall dels segles XIX i XX"; la tercera, Lluís Parcerisas i Benedé, amb "Evolució del paisatge i transformacions del territori a Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt des de 1850 a l’actualitat"; i la quarta, Josep Riera i Ramon, amb "Creixement i complexitat. Evolució i canvis en l’estructura demogràfica de Vilassar de Mar, 1939-2007".
La cinquena edició va recaure en el Cercle d’Amistat Catalunya-Cuba, pel treball "Vilassar de Mar indià", i la sisena, en Miquel Gurrera i Francesc Busquets, per "Vida i mort a l’entorn de la Via Augusta al seu pas per Vilassar de Mar". La setena edició va premiar la cooperativa d’arquitectes Lacol, amb "Vilassar de Mar fabril"; la vuitena, Jordi Casanovas i Alexis Serrano, amb "Vilassar de Mar, una història americana. Societat i economia a cavall del vell i el nou món. Segles XVIII-XX"; i la novena, Agustí Martín i Mallofré, amb "Ran de mar, la memòria dels pescadors de Vilassar de Mar". La desena edició, convocada el 2022, va quedar deserta. En l'onzena edició, corresponent al 2024, van ser premiats Cristina Durà Lahoz i Carles Barriocanal Lozano pel projecte "Què està passant a les platges de Vilassar de Mar?", centrat en la regressió del litoral.