Vilassar de Mar ha homenatjat Enric Vehils Majà amb la col·locació d’una llamborda Stolpersteine davant del número 12 del carrer de Lluís Jover, l’adreça on va viure. L’acte, celebrat el 14 de novembre en el marc de les Festes de Tardor, va comptar amb la presència de familiars, entre els quals el seu fill Gabriel Vehils Vinyals, de 89 anys, i representants municipals.
La llamborda, una pedra de memòria que recorda les víctimes del nazisme, s’ha instal·lat a la via pública per mantenir viu el record d’Enric Vehils i reivindicar la memòria històrica. Les Stolpersteine, impulsades per l’artista alemany Gunter Demnig, són petites peces de formigó d’uns 10 centímetres amb una placa de llautó gravada amb el nom i les dades de la persona homenatjada. Es col·loquen habitualment davant del domicili on va viure la víctima i conviden a aturar-se i recordar la seva història.
De Vilassar de Mar a Mauthausen
Enric Vehils Majà va néixer el 24 de desembre de 1909, a Vilassar de Mar. Es va traslladar al barri del Barato quan s’hi van construir les primeres cases i va viure al carrer Lluís Jover. El juny de 1936 es va casar amb Rosa Vinyals Felip i, l’any següent, va néixer el seu fill Gabriel.
Durant la Guerra Civil va formar part de la milícia republicana i, el febrer de 1939, va emprendre el camí de l’exili cap a França, com tants altres republicans. Allà va ser internat als camps de refugiats de Saint-Cyprien i Argelers. El gener de 1940 es va allistar a la Legió Estrangera Francesa per combatre contra l’exèrcit alemany.
El juny de 1940 va ser fet presoner a Marchélepot, i internat en un camp de presoners de guerra a Alemanya. L’agost de 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, amb el número de presoner 6.084. Durant els quatre anys llargs de captiveri també va passar pels subcamps de Steyr i Gusen.
Segons explica el seu fill, la seva feina com a mecànic podria haver contribuit a salvar-li la vida en algunes ocasions. Finalment, va ser alliberat per les tropes nord-americanes el 5 de maig de 1945. En aquell moment pesava només 38 quilos i va haver de passar per diversos centres hospitalaris per recuperar-se.
La família es retroba a França
Després de l’alliberament, Enric Vehils va iniciar la recuperació a Àustria i França. El novembre de 1946, la seva esposa, Rosa Vinyals, va poder emigrar a França, i el maig de 1947 s’hi va reunir també el seu fill Gabriel. La família va poder refer la vida al país veí.
Enric Vehils va continuar treballant com a mecànic i, posteriorment, com a enginyer en cap en la construcció de preses hidroelèctriques i galeries subterrànies als Pirineus i Còrsega. Finalment, la família es va establir a Carcassona.
La seva dona va morir el 1960 i, per expressa voluntat, va ser enterrada a Vilassar de Mar. Enric Vehils Majà va morir el 16 de juny de 2000 i també va ser enterrat al cementiri municipal, tal com havia desitjat. El seu fill Gabriel ha mantingut el vincle amb Vilassar de Mar i, cada any, per Tots Sants, hi torna per recordar els seus pares.
Una iniciativa sorgida d'un treball de recerca
La col·locació de la llamborda Stolpersteine dona compliment a l’adhesió de Vilassar de Mar al projecte de memòria històrica Stolpersteine, aprovada pel Ple municipal el 23 d’octubre de 2025.
La iniciativa va sorgir arran del treball de recerca de batxillerat de l’alumna Berta González, elaborat amb el suport del Centre d’Estudis Vilassarencs (CEV) i de personal tècnic de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. La proposta va permetre recuperar i documentar la trajectòria d’Enric Vehils Majà, veí deportat al camp de concentració de Mauthausen.